Classes de personatges:

El principal, o protagonista, és el centre de la narració. Pot ser un sol individu, més d’un o una col·lectivitat. Acostuma a ser un personatge rodó que evoluciona al llarg d’una obra. A vegades se li oposa un antagonista.

Quijote

El Quixot seria el protagonista i el seu escuder, Sancho Panza, l’antagonista

Els secundaris són aquells que l’acompanyen en l’aventura i ens ajuden a entendre’l. En alguns moments, els secundaris agafen molt de protagonisme.

Els comparses o extres que aporten contrapunts, complexitat i riquesa.

Caracterització dels personatges

a les fosques

 Directa: ens permet conèixer-los pel que ens explica el narrador o un altre personatge del relat.

«Estrany contrast el seu: la nena, alta i prima, la llarga cabellera negra i rinxolada tapant-li la cara, els  ulls encerclats de fum i una posada en escena estrafolària; la Ioana de formes contundents, rossa amb ulls ambrats, ni una gota de maquillatge i un vestidet de floretes de l’any de la picor.» Maria Català, A les fosques

 Indirecta: deduïm com són pels seus pensaments, comentaris, accions, reaccions, gestos…

«Això és la vida: una immensa muntanya de somnis trencats i promeses incomplertes.» Maria Català, A les fosques

 

La veu dels personatges. Com parlen?

Estil directe: reprodueix textualment les paraules d’un personatge. La Dolors va pensar:D’aquí a dos dies, foto el camp”

Estil indirecte: les paraules del  personatge les diu el narrador. La Dolors va pensar que al cap de dos dies fotria el camp.

Estil indirecte lliure: el narrador, en tercera persona, recull les paraules o pensaments dels personatges i les diu sense verbs ni conjuncions introductòries. La situació era insostenible. Allà, la Dolors, no hi aguantava ni dos dies

El monòleg : el personatge enraona amb si mateix i “sentim” les seves reflexions. Aquesta forma és més íntima perquè entrem dins l’ànima del personatge. “Demà passat, foto el camp” 

 

AspectsOfTheNovel

Per la seva complexitat psicològica E. M. Forster en el seu Aspects of the novel (1927) distingeix dos tipus de personatges:

Plans: tenen un atribut bàsic (un prototip) i no evolucionen al llarg de la novel·la.

 Rodons: són complexes, tenen una varietat de característiques i evolucionen al llarg de la novel·la.

Entremig d’aquests dos extrems hi ha tota una gama de possibilitats.

 

El desenvolupament i presència dels móns interiors dels nostres personatges enriqueix la trama i agrada al lector.

 

Personatges femenins de Mercè Rodoreda.

Tret d’en Un dia de la vida d’un home i en Quanta, quanta guerra els personatges principals de les novel·les de Mercè Rodoreda són dones.  Al llarg de la seva obra ens presenta un gran ventall de dones d’edat posició cultural i econòmica ben variada. Les uneix la soledat, la introspecció, la incomunicació, la submissió al món masculí i l’ànsia de trobar un espai propi.

Els àngels són, també, una constant en les seves novel·les

«I damunt de les veus que venien de lluny i no s’entenia què deien, es va aixecar un cant d’àngels, però un cant d’àngels enrabiats que renyaven la gent i els explicaven  que estaven davant de les ànimes de tots els soldats morts a la guerra i el cant deia que miressin el mal que s’havia fet perquè tots resessin per acabar amb el mal»

Mercè Rodoreda, Capítol XXXV de La plaça del Diamant

 

angeles

 

Cadascú de nosaltres tenim un personatge literari preferit. Quin és el teu? Ens ho expliques?