Para nacer he nacido és el títol del llibre pòstum de Pablo Neruda on fa referència a la figura de les sempre esperades Muses de la inspiració.

 Ni el que impreca con salud de forajido, ni el

que llora con gran sentimiento, quedan afuera

de la casa de las musas poesías. Pero aquél que

ríe, ése está fuera.800px-Baldassarre_Peruzzi_-_Apollo_and_the_Muses_-_WGA17365A la mitologia grega i romana trobem a les nou filles de Zeus i de Mnemosine: Clio musa de la història, Euterpe de la música, Melpòmene de la tragèdia, Terpsícore de la dansa, Erato de la elegia,  Polimnia de la lírica, Urania de l’astronomia i Calíope de la retòrica i poesia heroica.

Unes referències que, tot i ser molt llunyanes en el temps, són actuals i pressents en el dia a dia de molts estadants del segle XXI que implorem la seva gràcia.

«M’han donat l’esquena», ens queixem amargament en una aturada del procés creatiu.

«Acudiu a mi, Muses!», clamem amb esperança i fe cega en unes dames a les qui mai no hem estat presentats i de les qui no en sabem gaire cosa (parlo per mi que tinc com a assignatura pendent endinsar-me en l’apassionant fulletó dels Deus i deesses de l’Olimp).

Vist que en els meus escrits barrejo ficció amb història i tendeixo més la tragedia que a la comèdia, les meves muses de la inspiració són la Clio i la Melpòmene. Seria tan fàcil invocar-les i esperar, prenent el sol, el regal d’una trama interessant i sense fissures, protagonitzada per uns personatges sòlids i fascinants, enriquida amb girs inesperats i un final sorprenent.

Seria fabulós però el fet d’escriure ja no tindria el component màgic que té.

I així arribem on volia arribar: res que valgui la pena mai no és gratuït. O com vaig llegir no sé on i dit per no sé qui: «Tota bona novel·la exigeix la mort del seu autor.»

Digueu-nos masoques, però malgrat tot, som milers els que “Per néixer naixem”  i “Per escriure escrivim” i aquest escrivim i ho fem amb tots els sentits, totes les nostres emocions, tots els nostres records i vivències, tots els llibres que hem llegit, els museus que hem visitat, les pel·lícules que hem vist  i amb tota la natura, tota la terra i tot l’univers. Feliços com un mag que treu conills d’un barret de copa.

Escriure és com remar per un riu de boira: intueixis el mar però abans no hi arribes has de remar infatigablement per un cabdal de dubtes que volen engolir-te.

El rio de la nieblaEscriure és com volar en un trapezi sense xarxa: intueixes la plataforma però abans no hi arribes has de fer tombarelles i salts mortals en un buit que espera el “més difícil, encara”

Trapeze_Artists_in_CircusQue aquesta frase serveixi per presentar-vos  a la Maria Cristina del Pino Segura, més coneguda per Pinito del Oro, la trapezista que va obtenir del difícil art de volar la inspiració pels seus llibres.

0Aerialist-Pinito-del-Oro-1953Pinito que actuava sense xarxa, i sense cap tipus de protecció, va patir tres caigudes mortals. A la primera, quan tenia disset anys, es va trencar el crani i va estar vuit dies en coma. A la segona, se’l va tornar a trencar. En els anys que va volar es va trencar les mans tres vegades.

Va néixer el 1930 a Canàries, en el circ del seu pare, i era l setena filla viva d’una dona que n’havia tingut 19. Tots artistes.

«Ésta que no sea artista. Esta última me la reservas para mi», va dir, la seva mare, en parir-la.

«A ver tú, antes de que críes más culo, vamos a saltar!», va dir, el seu pare, quan tenia set anys. I la va posar a la corda fluixa que era el que aleshores feien les nenes amb una sombrilleta.

Més endavant, el camió en el que viatjava la família va bolcar i la seva germana Ester, que era trapezista, va morir.

«Por mala que seas no serás peor que en el alambre.» va dir, el seu pare, i la va fer pujar al trapezi.

Així va ser com es va convertir en la trapezista més famosa de tots els temps.

INFOCIRCO-LIBRO%20PINITO%20ORO%20JAVIER%20SAINZ%20MORENO%20001Cuentos de circo, Cuentos y leyendas de circo, Nacida para el circo y Pinito del Oro. Memorias de una trapecista“, són alguns dels seus llibres que ens serviran per parlar  en el pròxim post dels diferents gèneres literaris.