Si en el darrer post citava la diada de Tots sants com la porta de l’hivern i de la foscor, amb l’arribada del desembre toca cantar “L’hora dels Adéus”

imagesU59ESL5O

De joveneta, (a mi m’agradava més ramblejar que no pas grimpar) de vegades em calçava unes Xiruques, em preparava un entrepà, agafava el cançoner i, som-hi a gaudir dels plaers de la natura! Aleshores, tot fent camí o contemplant les guspires del mític foc de camp, cantàvem cançons que parlaven de la bellesa de les muntanyes, de la joia de l’amistat i de la promesa d’un món en pau. En acomiadar-nos, fèiem rotllana i cantàvem una “Hora dels adéus” que em sonava més a promesa de retrobament que a comiat.

img_6529

Ara, amb la sola de les xiruques mig  destrossada i la motxilla més carregada de passat que de futur, la mateixa cançó amb sona a comiat total.

Si Tots Sants era la porta de l’hivern i la foscor, el desembre, malgrat les il·luminacions nadalenques i els   anuncis de cava i perfum, és l’Hora dels adéus.

Adéu a una tardor que, meteorològicament parlant,  ha estat benevòla i ens ha regalat dies lluminosos i sol a dojo.

Adéu a un any que varem rebre amb il·lusió i agendes curulles de fites i esperances.

Adéu a tots aquells que han creuat la vall del riu vermell i ens han deixat un forat al cor i un lloc buit a taula.

imagesJXA2VC2Z

Tanmateix, Adéu versus Hola.

Hola als dies freds que conviden a la introspecció, a l’escriptura i a la lectura.

Hola als dies freds que conviden als retrobaments, les complicitats i a fer l’amor.

I hola, com sempre per aquestes dates, a les festes de Nadal. Les més felicitades de tot l’any. Les més esperades pels petits i les més temudes per molts adults.

De petita veia passar la Cavalcada de Ses Majestat els Reis d’Orient amb els ulls espurnejant per l’emoció. Quan els meus fills eren petits els mirava contemplar-la amb els ulls espurnejant i aquest any la miraré reflectida en els ulls dels meus néts.

Vet-ho aquí, el secret de la caiguda de les estacions i dels anys:

Adéu a unes emocions i experiències i Hola a unes altres

Adéu als que han marxat i Hola als que arriben

Adéu a aquell que varem ser i Hola a aquell que espera a ser dins nostre.

Ens agradi o no, així és la vida.

I posats a confegir l’habitual llista de propòsits pel nou any, em proposo un post setmanal al meu blog o al fet d’escriure.

I posats a demanar, ja sé que és molt demanar, m’agradaria sentir les vostres veus, sentiments, pensaments i emocions en forma de comentaris.